Pregó elaborat i llegit la nit de Sant Joan per Miquel Sbert i Garau, filòleg i pedagog especialitzat en etnopoètica. Després de la seva lectura, fou encesa la flama del Canigó que gent de l'Obra Cultural d'Alaró, va anar a cercar al Parlament de la Generalitat. Agraïm al seu autor poder-lo posar a l'abast de tothom.

Biel Ferrer Fiol, des Castell. és el fill major dels donats del castell Biel i Maria, que hi feren estada des de 1957 fins a 1976. Amb ell compartírem un horabaixa i una pujada al castell. El seu testimoni és clau per conèixer de primera mà la vida del castell a principis de la segona meitat del s. XX. Li agraïm la seva amabilitat i disponibilitat. Entrevistador: Josep Lluís Pol i Llompart.

En aquest mapa es recullen tots els elements etnològics (rotlos de sitja, forns de calç, colls de tords, fonts...) i toponímics entorn del camí que va des del Verger fins al Pouet. Fou realitzat en ocasió del 50è aniversari en què el poble d'Alaró l'arreglà. Autor: Josep Lluís Pol i Llompart.

En aquest full, es descriu una excursió al castell d'Alaró feta per una associació motorista. És molt interessant per tots els detalls que dona del camí, del castell i de les estances. Agraïm a Joan Riera la seva localització.

El document de 1938 conté les cartes de tràmit, el projecte detallat, el pressupost i els plànols 1/100 de la construcció. Agraïm al "Archivo Intermedio Militar de Baleares" les facilitats concedides per accedir a aquest document. Referència: capses 490 i 1A-7 (698).

Projecte presentat a Obres Públiques el 1944, que començà a plantejar-se el 1932, per fer la carretera entre Alaró i Orient, i que passaria segons el plànol original per baix de les cases de s'Olivaret i per l'hort de Solleric. Agraïm al "Archivo Intermedio Militar de Baleares" les facilitats concedides per accedir a aquest document. Referència: capsa 410-1.

En aquest pdf que ens ha fet a mans Joan Riera i l'Associació Al rum, hi trobareu una extensa documentació sobre la història de Cabrit i Bassa tant a nivell textual com a nivell iconogràfic. És molt destacable la feina que es va fer l'any 2010 per congriar aquesta exposició i que actualment passa per ser el document més complet sobre aquest apassionant episodi de la història d'Alaró i Mallorca.

Pregó elaborat i llegit la nit de Sant Joan per Lucia Pietrelli, escriptora, poetessa i traductora. Després de la seva lectura, fou encesa la flama del Canigó que Guillem Balboa, batle d'Alaró, va anar a cercar al Parlament de la Generalitat. Agraïm a la seva autora poder-lo posar a l'abast de tothom.

Aquest pregó fou llegit al cim del castell d'Alaró la nit de Sant Joan de l'any 2017 i després, per primer pic, fou encés un fester amb la flama del Canigó que el batle d'Alaró Guillem Balboa havia portat aquest mateix dia des de Barcelona. Autor: Josep Lluís Pol i Llompart.

Aquest pregó fou llegit al cim del castell d'Alaró la nit de Sant Joan de l'any 2016. Autor: Andreu Manresa

Aquest article fou inspirat per Myriam i Natxo, els donats, quan em demanaren si era possible veure Formentera des de la miranda del Castell. En ell s'explica de manera rigurosa perquè la Pitiüsa petita és l'única illa de les Balears que no és pot veure des del puig d'Alaró per mor de la curvatura de la Terra. S'aprofita també per fer una referència al precedent històric sobre triangulacions a les Illes de la campanya de mesura del meridià de París pels savis il·lustrats. Autor: Josep Lluís Pol i Llompart.

En aquesta presentació de diapositives vos convidam a fer l'excursió del Castell d'Alaró tal i com era fa 100 anys guiats per les paraules de l'Arxiduc, un dibuix i un gravat del Die Balearen, i les fotografies de Josep Salvany i Blanch. La presentació ha estat elaborada per Andreu Mateu i Josep Lluís Pol i ha comptat amb la col·laboració de Jaume Gual, Catalina Berendsen i Mateu Marcús. Agraïm a la Biblioteca Nacional de Catalunya la cessió d'imatges de l'arxiu Salvany i a la Biblioteca Bartolomé March Servera el permís de reproducció del Die Balearen. La presentació fou projectada al Casal Son Tugores el 12 de desembre de 2015, any Arxiduc.

Article en homenatge a l'arxiduc Lluís Salvador, fet el dia del centenari de la seva mort, és a dir, el 12 d'octubre de 2015. Després d'una breu introducció, es fa la comparació dels dos gravats i un dibuix que sobre el castell d'Alaró trobam al Die Balearen, amb les fotografies actuals dels llocs corresponents. Ha estat possible gràcies a la reproducció de les imatges feta per Jaume Gual Carbonell (www.jaumegual.com) a partir d'un original del Die Balearen per gentilesa de la Biblioteca Bartolomé March Servera. Autor: Josep Lluís Pol i Llompart.

Article de Joan Riera aparegut a la revista Círculo de Estudios Alaró, núm. 50, l'abril de 1980. En ell hi podem trobar la referència als 4 Goigs històrics dedicats a la Mare de Déu del Refugi. Uns, anteriors a 1725, uns altres entorn de 1780, uns altres del XIX i els de Mn. Guasp de 1922. Agraïm a l'autor el permís per reproduir l'article.

Article de Joan Riera aparegut a la revista Círculo de Estudios Alaró, núm. 55, el desembre de 1980. Article molt interessant per conèixer amb més detalls la convocatòria dels focs de Sant Joan a Mallorca, per agermanar-los amb els de Catalunya. Hi hem afegit la còpia de la convocatòria feta per l'Associació Manyoch Regionalista. Agraïm a l'autor el permís per reproduir-lo.

Jaume Reynés, de Ca ses Púes o Can Simó, va viure molts estius al castell d'Alaró quan era infant. El seu testimoni ens pot ajudar a conèixer aquella època del castell i molts de detalls interessants. Agraïm la seva amabilitat per compartir ses vivències. Entrevistador: Josep Lluís Pol i Llompart.

Article publicat a la revista "Círculo de Estudios Alaró" núm. 65 de juny de 1982. Hem transcrit el document original per facilitar la lectura, conservant la llengua (castellà), la maquetació i els dibuixos originals. Agraïm a la Biblioteca Municipal d'Alaró les facilitats donades. Encara no hem pogut aclarir si les normes eren una proposta o si foren vigents i es compliren.

(Actualitzada el 6 de febrer de 2016, identificades 147 espècies)
Llista d'espècies vegetals detectades a la muntanya del castell d'Alaró. Només s'hi han registrat aquelles espècies de les que es té una certesa prou segura. Per això mateix, la llista és deficitària en les famílies de les gramínies i de les compostes. Estan classificades per hàbitats. De moment, la zona més recorreguda és la sud. Autor: Josep Lluís Pol i Llompart.

S'anomena planta 1 perquè contempla el pis inferior de la torre principal. La imatge, impresa amb una resolució de 600 ppp, produeix un plànol a escala 1:100, és a dir, que cada centímetre del plànol és un metre a la realitat. Autor: Luis Bevacqua Belmonte. Elaborat: juny de 2015.

S'anomena planta 2 perquè contempla el pis superior del conjunt. La imatge, impresa amb una resolució de 600 ppp, produeix un plànol a escala 1:100, és a dir, que cada centímetre del plànol és un metre a la realitat. Autor: Luis Bevacqua Belmonte. Elaborat: juny de 2015.

Plànol escala 1:5000 de l'avant-projecte redactat per l'enginyer Andrés Parietti Lliteras per construir un accés rodat fins al cim del castell que, partint de s'Olivaret, arribava al capcurucull del castell tot foradant la mola sumital. El projecte tenia un cost previst de 4,5 milions de pessetes. Autor: Andrés Parietti Lliteras. Elaborat: setembre de 1960. (Agraïm a Biel Simonet haver pogut accedir al document original).