Petit poema dedicat a Alaró

 

Dins un plec de la muntanya

or vellíssim de pedreny,

cada carreró s'estreny

secret com una llivanya.

Remors d'aigua, murta i canya

vincladissa a flor de pell

i entre el morat del ciprell

-mort certa de cada dia-

alça la seva alegria

l'eternitat del Castell.

 

7 d'agost de 1976 (al pregó de festes de Sant Roc)

Llorenç Moyà Gilabert de la Portella

(Publicat a Circulo de Estudios Alaró, agost 1976)

 

 

Contemplant

 

Som al castell-roquer...! Sota una alzina

seient, me plau estendre la mirada

ara que augustament el sol declina

i al cor davalla un riu de pau sagrada.

 

De murs i torreons bella ruïna

Mos pensaments atreu emmantellada

Amb ombres del passat, on s’endevina

La veu de l’avior tan estimada.

...

S’alça en l’espai un vol de melangia.

Muda, amb respecte humil, ma fantasia

saluda els grats records de nostra història.

 

Bartomeu Guasp Gelabert

(1927, dins el rebull titulat: Del castell roquer)