A continuació teniu una col·lecció d'insectes fotografiats a la muntanya del castell. La classificació s'ha fet, principalment, gràcies a l'ajut i el saber de Joan
Díaz Calafat. He consultat sovint el llibre de Xavier Canyelles Insectes de les Illes Balears, de l'Editorial Moll, dins la col·lecció Manuals d'introducció a la naturalesa, 14, any
2003. Es troben ordenats per ordre alfabètic de l'espècie.
Nom científic: Apis mellifera L.
Nom popular: abella de la mel
Ordre: Hymenoptera
Família: Apidae
Apunts: És freqüent veure el nom científic com Apis mellifica. Els dos noms foren donats per Linné. El primer, que tanmateix preval per més antic, significa abella que porta mel, però en adonar-se que en realitat portava pol·len, va canviar a mellifica, que significa abella que fabrica mel. A la imatge, feta el setembre, libant flors de xiprell.
Nom científic: Aquarius najas (De Geer, 1773).
Nom popular: sabater
Ordre: Hemiptera
Família: Gerridae
Apunts: és un insecte ben curiós, amb les potes adaptades per sustentar-se sobre la superfície de l'aigua sense trencar la tensió superficial d'aquesta. Les potes anteriors estan especialitzades en detectar vibracions. És un bon volador.
Fotografia: 28 d'agost de 2018, safareig del penyal Agut
Nom científic: Bombus (terrestris) L.
Nom popular: Borino, borinot
Ordre: Hymenoptera
Família: Apidae
Apunts: abundant especialment al Verger, en la foto libant el nèctar d'una mata de Sàlvia. Són insectes que reben el nom de terrestris pel fet de fer el niu en terra. Poden volar més de 10 km lluny. A Mallorca només s'ha identificat aquesta espècie, però en realitat, el grup dels Bombus només són distingibles per l'anàlisi d'ADN.
Nom científic: Carpocoris mediterraneus ssp. atlanticus
Nom popular: xinxa pudenta
Ordre: Hemiptera
Família: Pentatomidae
Apunts: És freqüent veure'l a l'estiu sobre umbelíferes o, com és el cas, cards de garrigues i prats de muntanya. Tal i com indica el seu nom popular, emet un fort olor fètid en ser molestat. Trobada a les marjades de la cara nord.
Nom científic: Cerambyx cerdo mirbeckyi
Nom popular: banyarriquer
Ordre: Coleoptera
Família: Cerambycidae
Apunts: segurament l'escarabat més gran de la muntanya del castell. Les seves larves viuen dins la fusta dels arbres o entre aquesta i l'escorça. Poden arribar a ser un problema per les alzines, fusta per la qual té preferència. Tal i com es veu a la foto, és quasi tot negre excepte els extrems dels èlitres que són més vermellosos.
Nom científic: Charaxes jasius L.
Nom popular: papallona de l'arbocera
Ordre: Lepidoptera
Família: Nymphalidae
Apunts: Papallona gran, que apareix en llocs on hi ha arboceres. La de la imatge és de Banyalbufar, però la papallona avistada al castell enrevoltava una de les poques arboceres dels boscos dels sud, part davall de la presó dels Moros. Vista el 30 de juny de 2015 i el 24 de juliol de 2017.
Nom científic: Cicada orni
Nom popular: cigala
Ordre: Hemiptera
Família: Cicadidae
Apunts: únic representant d'aquesta família a les Balears. El cant només el fan els mascles fent vibrar una estructura membranosa de davall el cos. Són típics el cant contínuu i l'intermitent. La creença que canten perquè tenen calor fins que rebenten tal vegada provengui del fet que es poden trobar les cutícules nimfals buides o bé dels individuus morts que han acabat el seu cicle.
Nom científic: Colias croceus
Nom popular: safranera de l'alfals
Ordre: Lepidoptera
Família: Pieridae
Apunts: papallona d'ampla distribució, de talla mitjana. La
seva eruga és verda amb una franja longitudinal groga a cada costat. Té preferències pels alfals, les flors de trèvols i el gènere Leontodon.
Fotografia: bosc dels aljubs, 2 de juny de 2018
Nom científic: Crematogaster scutellaris
Nom popular: formiga de cap vermell, formiga carnissera
Ordre: Hymenoptera
Família: Formicidae
Apunts: formiga inconfusible, que viu en galeries de troncs
normalment morts o decrèpits. En sentir-se amenaçada, mossega amb les seves robustes mandíbules i aixeca l'abdomen per emetre una gota de feromona que avisa la resta. En pocs segons, tot el
formiguer s'esvalota.
Fotografia: 28 d'agost de 2018, oliverar des Verger
Nom científic:
Nom popular: (efímera)
Ordre: Ephemeroptera
Família:
Apunts: Aquest ordre d'insectes presenten les fases
juvenils aquàtiques, com és el cas, amb una fase adulta d'hores o dies. D'aquí el seu nom en grec que significa efímer.
Fotografia: 28 d'agost de 2018, safareig del penyal Agut
Nom científic: Hylaeus sp.
Nom popular:
Ordre: Hymenoptera
Família: Colletidae
Apunts: Hylaeus és un gènere d'abelles que agrupa més de 500
espècies, males de classificar. En la foto apareixen dos mascles.
Fotografia: bassa del camí al Pouet, sobre Mentha polegium, 12 de juliol de 2018
Nom científic: Lasiommata megera
Nom popular: papallona del margall
Ordre: Lepidoptera
Família: Nymphalidae
Apunts: papallona bastant comú, tant al pla com a la muntanya (està citada fins a 2000 m), bona de veure durant tot l'estiu i també una mica abans i després. Li agrada prendre el sol, tal i com fa a la imatge, ben orientada.
Fotografia: 5 d'octubre de 2014. Al mirador de s'Orengar
Nom científic: Macroglossum stellatarum
Nom popular: borino ros, bufaforats
Ordre: Lepidoptera
Família: Sphingidae
Apunts: papallona ben coneguda, d'ampla distribució geogràfica (nord
d'Àfrica, tot Europa i fins el Japó) que, contràriament a la majoria de les espècies d'esfíngids, té hàbits diürns. La seva eruga és d'un verd clar amb algunes línies blanques o grogues al llarg
del cos. La cultura popular li atribuiex signes de bona sort.
Fotografia: 13 de juny de 2018. Al mirador del castell
Nom científic: Notonecta sp.
Nom popular: xinxa d'aigua
Ordre: Hemiptera
Família: Notonectidae
Apunts: aquest insecte està molt adaptat a la vida
aquàtica, tot i que quan fa falta, pot volar per canviar de lloc. El seu nom prové del grec i significa que neda d'esquena (tal i com es pot veure a la fotografia). No ataca els humans però si
se'l molesta produeix una picada dolorosa.
Fotografia: 28 d'agost de 2018, safareig del penyal Agut
Nom científic: Oryctes nasicornis L.
Nom popular: escarabat rinoceront, candeler o del dimoni
Ordre: Coleoptera
Família: Scarabaeidae
Apunts: un dels escarabats més grans de Balears (juntament amb l'escarabat de Sant Joan), característic pel seu cos allargat, de color bru vermellenc i amb una banya pronunciada especialment gran en els mascles. Dalt del castell és relativament abundant a principis d'estiu.
Fotografia: vora l'avantmurada del castell, 23 de juny, la nit de Sant Joan de 2017
Nom científic: Pheidole pallidula
Nom popular: (formiga de jardí)
Ordre: Hymenoptera
Família: Formicidae
Apunts: formiga de color pàl·lid, citada a totes les illes Balears. En la fotografia, tenguérem la sort de veure l'eclosió de les reines joves. En general, aquesta eclosió es produeix de forma coordinada en tots els formiguers de la zona per evitar l'endogàmia.
Fotografia: 28 d'agost de 2018, Constipador
Nom científic: Phylan semicostatus
Nom popular: no n'hi conec.
Ordre: Coleoptera
Família: Tenebrionidae
Apunts: escarabat relativament petit, endèmic de Mallorca, Menorca i Cabrera.
Nom científic: Protaetia cuprea
Nom popular: brunyidora
Ordre: Coleoptera
Família: Scarabaeidae
Apunts: escarabat molt vistós i abundant, de reflexos metal·litzats que recorden l'aram (d'aquí el nom de cuprea). Tot i que la foto no és del castell, va ser vist al Pouet el juliol de 2018.
Nom científic: Spilostethus pandurus
Nom popular: xinxa
Ordre: Hemiptera
Família: Lygaeoidea
Apunts: és la xinxa més comuna de la seva família, fitòfaga, bona voladora i que apareix de maig a setembre. Trobada a les marjades de la cara nord.
Nom científic: Timarcha balearica
Nom popular: escarabat de sang, monja
Ordre: Coleoptera
Família: Chrysomelidae
Apunts: escarabat arrodonit, d'un color verd metal·litzat ben atractiu, propi de les muntanyes, i endèmic de Mallorca i Menorca. S'alimenta principalment de la família de les rubiàcies (a la imatge, precisament en una Rubia angustifolia també endèmica).
Nom científic: Vespula germanica
Nom popular: vespa
Ordre: Hymenoptera
Família: Vespidae
Apunts: és una vespa prou comuna. Com altres del seu gènere, s'alimenta de nèctar i fruita, però també d'altres insectes i erugues. A la imatge, es veuen les poderoses mandíbules amb les que trosseja un bocí de cuixot dolç per portar-lo al vesper.