Es mostren en aquest apartat el conjunt de coves, avencs i balmes que s'han pogut localitzar. S'ha pres com a referència el catàleg publicat enguany:  Encinas, J. A. (2014): Corpus cavernario mayoricense. El Gall Editor. Pollença (pàg. 88-101). Si no hi ha aquesta cita, significa que no apareix en el catàleg d'Encinas.

Cova de Son Curt (39,7205º N - 2,7913º E)

Cavitat dins el torrent de sa Mata, a l'esquerra d'aquest segons se remunta, que presenta la boca dins una gran clotada, de la grandària d'un forn de calç o un poc més, i que comparteix l'espai amb la font homònima i la boca d'una mina de desguàs. Citada per Encinas, la topografia descriu un tub només practicable arrossegant-se, d'una vintena de metres, que en temps de pluja també seria ull de font.

Balma sud 1 (39,7277º N - 2,7961º E)

Cova aferrada a la base de l'espadat sud que sosté la cova de Sant Antoni, sota el cingle den Cladera. Podria ser la que Encinas cita com a cova des Pas de s'Orengar. (Lògicament, l'etiqueta li hem posat nosaltres)

Balma sud 2 (39,7271º N - 2,7972º E) coordenades aproximades

Balma en una zona de marjades, més avall que l'anterior, d'uns 8 o 10 m de façana i que presenta una unitat més profunda a l'esquerra, d'uns 3 m de profunditat, amb el sòtil molt ennegrit. Aquesta cavitat es troba alineada amb unes marjades de peces ciclòpies (Marjades ciclòpies) (Lògicament, l'etiqueta li hem posat nosaltres)

(39,7283º N - 2,7954º E)

Cova aferrada a la base del penya-segat de ponent sota la presó dels Moros. Presenta una boca molt baixa, d'alçada inferior al metre, i un pronunciat pendent ple de terra i restes que Encinas identifica amb restes arqueològiques. L'anomena Cova de sa Penya de sa Presó des Moros.

Cova des Jai Mora (39,7867º N - 2,7949º E)

Cavitat situada a les faldes del castell, a mitjan coster del penya-segat de la presó dels Moros. És la més gran de quantes hem vist i presenta marjades interiors així com gran quantitat d'espeleotemes. Gairebé tot el terra està remogut ja sigui per excavacions com per expoliació, ja que es tractava d'un important jaciment arqueològic. Citada per Encinas. Es pot consultar una topografia de la cova feta pel Grup Espeleo Llubí (http://www.mallorcaverde.es/imagenes/mapa-topografico-espeleo/topos-tamano-original/ALARO/COVA-DES-JAI-MORA.jpg) 

(39,7267º N - 2,7951º E)

Cavitat situada a una quinzena de metres més a l'est de la cova des Jai Mora. Presenta una boca estreta per on hi passa bé una persona, un poc impedida per la presència d'una alzina jove. Presenta tres nivells als quals només s'hi pot accedir amb tècniques d'espeleologia. Encinas l'anomena cova Juntera.

(39,7232º N - 2,7949)

Petita cova, uns metres per damunt del revolt de pujada que presenta unes piques per recollir l'aigua que regalima la roca. Té el sòtil ennegrit i és bastant arronodina, d'uns quatre o cinc metres de diàmetre.

(39,7277º N - 2,7923º E)

Balmes situades prop de la carretera, que han estat aprofitades com a sestadors. Encinas les anomena Balma des Parats.

(39,7292º N - 2,7918º E)

Balma vora una revolt de la pista des Verger. Encinas hi identifica restes d'un parament ciclopi i l'anomena cova de sa Volta.

(39,7292º N - 2,7919º E)

Balma molt a prop de l'anterior, rera el ressalt rocós del revolt. Encinas també hi identifica restes de parament ciclopi i l'anomena Cova Groga.

(39,7295º N - 2,7940º N)

Balma poc alta però d'uns quatre o cinc metres de profunditat, davall una gran penya. Es troba prop del primer revolt del camí vell, un poc més avall, quan aquest ha entrat dins l'alzinar, per davall de la paret cabrera.

(39,7313º N - 2,7929º N) coordenades aproximades

Petita balma, no molt alta, d'uns dos o tres metres de profunditat, davall una penya. Es troba per damunt la segona tirada llarga del camí després que aquest hagi entrat dins el bosc, entre aquest i les restes del camí més antic.

(39,7350º N - 2,7893º E)

Avenc d'uns 10 m de profunditat que connecta quasi al fons amb un altre paral·lel més petit, situat sobre de l'esperó nord del castell, al sud de la paret mitgera que recorr aquest tros de carena. Encinas l'anomena avenc des coll des Castell.

(39,7347º N - 2,7900º E)

Balma de prop de tres o quatre metres de profunditat, per un metre d'alçada a la boca, sota l'esperó nord del castell, mirant a Gregall.

Avenc Nord (39,7346º N - 2,7914)

Cavitat vertical prou profunda, de boca molt estreta, al nord de l'esperó de mestral. Lògicament l'etiqueta l'hi hem posat nosaltres.

(39,7409º N - 2,7982º E)

Balma de poca profunditat, dins la torrentera que baixa del penyal dels Corbs cap al torrent de Solleric, visible des del revolt de la carretera. A la dreta, té un forat que és com un petit avenc.

(39,7336º N - 2,7920º E)

Avenc de boca estreta però practicable, amb una primera caiguda d'uns 5 m i amplada d'entre 1,5 i 2 m. Es troba a la base dels penya-segats del castell quan el camí arriba a l'avant-murada, 40 m abans del primer portal. 

Balma cim I (39,7327º N - 2,7966º E)

Conjunt de dues balmes una molt ampla i l'altra estreta, prop dels aljubs del cim, uns metres més a l'oest, sobre el penya-segat nord però de molt fàcil (i espectacular) accés. Encinas l'anomena s'Oberta. (Lògicament, l'etiqueta li hem posat nosaltres)

Balma cim II (39,7327º N - 2,7975º E) coordenades aproximades

Petita balma d'uns 3 m d'amplada, altres tants de profunditat i menys d'1 mentre d'alt. Es troba dalt dels penya-segats, vora els aljubs, una mica més cap a l'Est. (Lògicament, l'etiqueta li hem posat nosaltres)

Balma cim III (39,7321º N - 2,7984º E) coordenades aproximades

Petita balma d'uns dos o tres metres d'amplada, profuntitat i alçada. És troba dalt dels penya-segats que miren a llevant, i és de difícil accés. (Lògicament, l'etiqueta li hem posat nosaltres)

Cova de Sant Antoni (39,7285º N - 2,7958º E)

Cova ben gran, amb boca al penya-segat sud de la mola del castell, ben a prop de la presó dels Moros. L'entrada es fa per una petita cavitat entre natural i artificial a la part oest de la cova, al mateix camí de la torre de la presó. Hi trobam un petit safareig i una urna a la paret que ens remetria a una possible ocupació eremítica. D'aquí també el nom.

Sistema de Sant Antoni I (39,7288º N - 2,7960º E) coordenades aproximades

Sobre la mateixa balconada de la cova de Sant Antoni, s'extén cap a l'est un sistema de cavitats i balmes a les que es pot accedir des de la boca de la principal. Per al trànsit entre aquesta i les altres, és aconsellable assegurar-se amb cordes perquè una caiguda podria resultar fatal. Aquesta primera cavitat té forma de ronyó, d'uns quatre o cinc metres d'amplada per uns tres de profunditat. S'hi ha tallat una gran estalagmita que ha quedat en forma de taula. Encinas l'anomena cova d'en Fonoll.

Sistema de Sant Antoni II (39,7289º N - 2,7960º E) coordenades aproximades

A continuació (cap a nord-est) de la cavitat anterior, trobam aquesta més petita, de tipologia semblant, entrada estreta i interior d'uns 2 m d'alçada màxima. A dins, algun brètol hi ha pintat el seu nom. Encinas l'anomena Es Vas.

Sistema de Sant Antoni III (39,7289º N - 2,7960º E) coordenades aproximades

Balma espectacular que presenta una magnífica volada. D'una quinzena de metres d'amplada i quasi deu de profunditat. Encinas l'inclou en el conjunt que ell anomena Coves d'en Xolla.

Sistema de Sant Antoni IV (39,7290º N - 2,7961º E) coordenades aproximades

Balma més profunda però més estreta que l'anterior, d'uns set o vuit metres d'amplada per una dotzena de profunditat. Encinas l'inclou en el conjunt que ell anomena Coves d'en Xolla.

(39,7290º N - 2,7963) coordenades aproximades

Forat de 2,40 metres de profunditat amb forma d'olla allargassada, de boca estreta i coberta per les pedres col·locades, sembla que aprofita un petit forat natural. Es troba molt a prop de la cova de Sant Antoni, sobre les balmes a l'est de la cova, sobre un margetó artificial. Podria ser concebut com a sercret o amagatall d'alguna cosa. En no estar referida ni ser de roca plena, no sembla concebuda com a dipòsit d'aigua.

Cova de la Marededéu trobada (39,7331º N - 2,7927º E)

Enforinyall molt a prop de l'hostatgeria, arribant pel camí a mà esquerra, on l'Arxiduc Lluís Salvador recull la tradició de ser el lloc on es va trobar la Marededéu del Refugi. Concretament, al volum V del Die Balearen diu: "A l'esquerra hi ha una cova petita, on es va trobar la Mare de Déu del castell. els creients hi posen creus petites de fusta a dins. L'etiqueta de "Cova de la Marededéu trobada" li hem posat nosaltres.

Coveta del cim (39,7331º N - 2,7929º E)

Cavitat d'un o dos metres quadrats de planta, molt semblant a la de la Marededéu trobada, uns metres més amunt, quasi darrera l'Hostatgeria, part damunt el camí. De fet, a la foto, una alzina jove tapa l'espadanya del refugi. Me l'indicà na Carme Sancho de la Jordana perquè de petites s'hi amagaven quan jugaven a conillons amagat.