1680 (aprox.)

Mapa de Johannes van Keulen anomenat Nieuwe afteekening van het eyland Majorca. Extret de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Hi apareix el poble d'Alaró (Alara), i el símbol del castell al nord. També s'hi dibuixa el torrent de Solleric i el seu enllaç amb el torrent de Pina cap a l'Albufera de Muro.

1683

Insula Maioricae. Mapa de Vicenç Mut. Fotografia de Jaume Gual Carbonell.

Té la particularitat de ser un mapa surejat (està orientat segons el Sud i no segons el Nord). És remarcable la gran similitud amb l'anterior. Apareix el nom de la vila d'Alaró, el símbol del castell i el torrent de Solleric.

1720

Baleares seu Gymnesiae et Pytivsae Insulae... Mapa d'Ottens, Reiner i Josua. Extret de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Apareix el nom de la vila, el símbol del castell i el torrent de Solleric. Completament equivalent als de Keulen i Mut.

1736

Mapa de J. Landaeta, conservat al Museu de Lluc. Fotografia de Jaume Gual Carbonell.

Com bé diu V. Rosselló en el seu estudi (Revista Lluc núm. 860, 2007) el relleu és més acurat. Es poden intuir la Rota des Cabo, l'esperó de Mestral i s'Alcadena. No sabem si la representació del castell correspon a una idealització.

1773

Mapa de la Isla de Mallorca y de la de Cabrera de Tomàs López. Extret de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Primera referència a N.S. del Refugi. Al símbol de castell s'hi afegeix el d'ermita. A part del torrent de Solleric, també marca el camí que uneix Alaró amb Sóller per la vall d'Orient, segurament pel pas de s'Escaleta.

1785

Mapa de la isla de Mallorca. D'Antoni Despuig i Dameto.

Primer mapa on apareixen les possessions del voltant del castell i el caminoi de pujada, de traç diferent que el camí que va a Solleric. El dibuix de la penya del castell i del camí que hi puja són bastant acurats. Presenta les dues referències: la del castell i la de NS del Refugi.

1798

Insularum Mallorca & Cabrera charta geographica. Mapa de l'Atlas von Spanien de Homann i Güssefeld. Extret de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Torna aparèixer el camí que uneix Alaró amb Sóller a través d'Orient.

1883

Mapa Geológico de Mallorca de Rafael Lozano. Per cortesia de la Biblioteca Bartolomé March Servera.

Mostra el torrent de Solleric i el que podria ser el des Verger. També mostra el ferrocarril que va estar en servei des de 1881 fins a la meitat dels anys 40. Per la llegenda, el castell estaria en terrenys Juràsics i de Neocomense. Marca mines de plom entre el castell i Orient, així com una petita taca de roques eruptives.

Primera meitat s. XX

Mapa de J. Umbert de la Papereria Umbert. Extret de la Biblioteca Digital Hispánica.

Mostra la línia de ferrocarril fins al poble d'Alaró. Del castell, només el marca.

1958

Sector núm. 9 del Mapa General de Mallorca de J. Mascaró Pasarius (reproducció amb el permís de la família).

És la primera gran referència en toponímia.  Presenta una doble possibilitat en la pista que va del Verger al Pouet, cosa que no hem pogut verificar sobre el terreny.

1959

Mapa militar full 670-II. Archivo Cartográfico y de Estudios Geográficos del Centro Geográfico del Ejército. Ministerio de Defensa, España. Escala 1:25.000. Equidistància de les corbes: 10 metres.

Primer mapa del què tenim referència que ja presenta les corbes de nivell. El camí de ses Rotes Fredes connecta amb el camí des Pouet (cosa que no hem pogut verificar ni sobre el terreny ni pels informadors).

1960

Mapa E:1/50000 de l'Instituto Geográfico Nacional, sobre el vol gravimètric de 1958.

Presenta una toponímia prou defectuosa i mostra, com el de Mascaró, la doble possibilitat de camí des Verger al Pouet.

1966

Mapa de Melcior Rossello Simonet, de les Rutes Amagades de Mallorca, fascicle núm. 14. Estret de la Biblioteca Digital de la UIB (Universitat de les Illes Balears).

Primer mapa acurat pel que fa a camins i connexions. És curiós que l'autor no connecta el doble camí que surt des Verger, com si no l'hagués trobat.

1985

Mapa E:1/25000 de l'Instituto Geográfico Nacional.

Presenta una toponímia més acurada i ja no mostra la doble possibilitat de camí des Verger al Pouet. És el primer mapa que mostra el camí de manera precisa, amb tots els seus revolts.