El recull de toponímia que teniu a continuació pren l’àrea natural del puig d’Alaró. L’enrevolta i fa més o manco de perímetre la carretera que va d’Alaró a Orient, que segueix la conca del torrent de Solleric i d’allà el torrent Pregon fins a les cases de Son Bernadàs Nou. Des d'aquí puja pel camí nord fins al pla del Pouet, baixa per la pista des Verger i tanca més avall de les cases de Son Curt, altre pic a la carretera d’Orient. Les fonts bibliogràfiques consultades i les abreviatures que hi apareixen són:
(MGM) El Mapa General de Mallorca de J. Mascaró Pasarius
(NTM) Nomenclàtor de la Toponímia Major de les Illes Balears (UIB) de Llauger, Ordines i Planisi
(GEM) La Gran Enciclopèdia de Mallorca
(DB) Die Balearen (primera versió catalana editada pel Grup Serra)
(CiP) Camins i Paisatges de Gaspar Valero
Ca ses Bieles (39,7404º N - 2,7828º E)
Casa del terme de Bunyola, prop del coll d’Orient, al sud de la carretera Alaró-Orient. Segons Tomeu de Son Bernadàs, aquest topònim fou substituït per Can Pere Ric, que fou l'alaroner qui ho comprà al propietari anterior de Consell. La propietat tenia 10 quarterades. Actualment pertany a Solleric. Apareix citat al MGM, GEM, CiP.
Can Cladera (39,7250º N - 2,8035º E)
Cases de possessió i terres al sud-est de la mola del castell.
Apareix citat al MGM, NTM, DB i GEM.
Castell d’Alaró, es (39,7339º N - 2,7917º E)
Conjunt de paraments, torres i defenses que tanquen la part superior nord-oest del puig d’Alaró i, per extensió, tota la muntanya.
Apareix citat al MGM, NTM, GEM, DB, CiP.
Cingle d’en Cladera, es (39,7282º N - 2,7964º E)
Cingle per davall de la cova de Sant Antoni i per damunt de la possessió homònima. Accessible només mitjançant una grimpada. Topònim que ja recull l'Arxiduc en el plànol del castell com a single de Can Cladera.
Apareix citat a la GEM, CiP.
Coll d'Orient, es (I) (39,7434º N - 2,7892º E)
Antic topònim que corresponia a aquest coll que donava accés al poble d'Orient des d'Alaró pel camí vell, abans de fer la carretera actual i de la parcel·lació dels anys setanta en terrenys de Solleric. Citat per Bartomeu Canals de Son Bernadàs Nou i per Joan Campaneter (dada de Joan V. Lillo).
Coll d’Orient, es (II) (39,7366º N - 2,7752º E - 498 m)
Topònim modern que marca el punt més alt de la carretera entre Orient i Alaró (km 11,815) just damunt Son Bernadàs Nou.
Apareix citat al MGM, GEM.
Coma Gran, sa (39,7370ºN - 2,7923º E a 39,7389º N - 2,8001ºE)
Coma a les faldes del nord del puig d'Alaró, al sud-est del penyal des Corbs.
Apareix citat al NTM.
Constipador, es (39,7337º N – 2,7916º E)
Nom popular de la torre de l’homenatge que constitueix l’entrada al recinte principal del castell. Presenta un arc de mig punt d’entrada i un arc ogival de sortida. Apareix citat als CiP.
Cova de Sant Antoni, sa (39,7285º N - 2,79587º E)
Cavitat situada a la part superior del penya-segat meridional del puig d’Alaró, vora la torre de sa Cova o la Presó des Moros. Presenta una entrada accessible de boca petita mentre que s’obre com una gran balma sobre el cingle d’en Cladera. A dintre hi ha un aljub que aprofita els degotissos i una petita capelleta atribuïda a una ocupació eremítica del s. XVII.
Apareix citat al MGM, GEM, DB, CiP.
Cova des Jai Mora, sa (39,7867º N - 2,7949º E)
Anomenada també sa cova des Gegant. Cavitat situada a les faldes del castell, a mitjan coster sota el penya-segat de la presó
dels Moros. És la més gran de quantes hem vist i presenta marjades interiors així com gran quantitat d'espeleotemes. Gairebé tot el terra està remogut ja sigui per excavacions com per expoliació
ja que es tractava d'un important jaciment arqueològic. Citada per Encinas. Apareix citat al MGM, GEM. (Veure també:
http://www.hisn-alarum.com/geologia/cavitats/)
Ermita de la Mare de Déu del Refugi (39,7325º N – 2,7935º E)
Petita capella vora l'hostatgeria on se venera la imatge de la Mare de Déu del Refug. La volta de l'altar està flanquejada per sengles pintures que representen Cabrit i Bassa. Apareix citat al MGM, GEM, DB, CiP.
Estret, s' (39,7344º N - 2,7887º E)
Bretxa artificial oberta en la paret de roca que recorr el coster occidental de la muntanya del castell, i que permet el pas des del Pouet al castell. Apareix citat als CiP.
Font de s'Alzinar, sa (39,7357º N - 2,7937º E - 429 m)
Font de mina al vessant sud del castell, relativament a prop de la carretera que puja a es Verger, i que abasteix les cases de Son Penyaflor. Actualment entubada de plàstic, aquesta tuberia comparteix l'espai amb la tuberia d'uralita anterior i la canaleta primigènia.
Citada al web fontsdetramuntana.com de Andreu Morell, Mario Fontan i Pedro Fidel Castro.
Font de sa Mata, sa (39,7374 N - 2,7892º E)
Les coordenades són aproximades. És tracta d'una surgència a ran de terra, prop d'un coll de caçadors. El topònim apareix al mapa actualitzat de la Editorial Alpina.
Font de s'Hort des Verger, sa (39,7302º N - 2,7888º E)
Font de mina prop de la torrentera de s'Hort des Verger, al vessant de la part de les cases. Citada al web fontsdetramuntana.com de Andreu Morell, Mario Fontan i Pedro Fidel Castro. El topònim s'ha recollit d'aquest web.
Font de s’Olivaret, sa (39,7360º N - 2,8023º E)
Font que presenta la surgència coberta de volta i un safareig uns metres més avall. Citada al web fontsdetramuntana.com de Andreu Morell, Mario Fontan i Pedro Fidel Castro. Apareix citat al MGM, GEM.
Font d'en Palós, sa (39,7281º N - 2,7985º E)
Font molt humild que consta d'una o diverses petites surgències, prop dels penya-segats de migjorn del castell, l'aigua de la qual era duta a Can Cladera per una canaleta. Només la sabem citada per Andreu Morell a fontsdetramuntana.com.
Font den Tries, sa (39,7363º N - 2,7755º E)
Font de mina just al coll d'Orient i al començament del camí al castell, davant Son Benadàs Nou, Presenta bassa i safareig.
Apareix citat al MGM, CiP.
Font des Coll d'Orient (39,7439º N - 2,7925º E)
Font de mina d'una dotzena de metres de profunditat, ampla i transitable. Es troba molt a prop de l'antic Coll d'Orient del camí vell, dins un establit de mitja dotzena de cases.
Font des Penyal Agut, sa (39,7330ºN - 2,7869ºE)
Font de mina vora el penyal homònim, que desguassa en un safareig. Citada al web fontsdetramuntana.com de Andreu Morell, Mario Fontan i Pedro Fidel Castro.
Font Nova des Verger, sa (39,7318º N - 2,7844º E)
Font de mina molt a prop de la pista que puja al Pouet i un poc més amunt que el safareig que està a la mateixa pista. Presenta el primer tram esbaldregat. Citada al web fontsdetramuntana.com de Andreu Morell, Mario Fontan i Pedro Fidel Castro. El topònim s'ha recollit d'aquest web.
Jardí de s'Olivaret, es (39,7360º N - 2,8021º E)
Conjunt de marjades dins un petit circ rocallós, vora la font homònima, al costat de les cases però a l'altra part de la carretera. Topònim recollit dels alaroners Joan Borràs i Biel Simonet qui el sap del seu padrí.
Mirador (Penyal) de s’Orengar, es (39,7327º N - 2,7937º E)
Mirador que hi ha rera l'ermita del castell, sobre el penya-segat de s'Orengar i que gaudeix d'una vista magnífica de la serra
de Tramuntana. S'hi situa la llegenda den Fonoll. Apareix citat a la GEM.
Molí des Coll d'Orient (39,7437º N - 2,7883º E)
Molí fariner de vent, situat prop del coll d'Orient per on passava abans el camí cap a s'Olivaret. El topònim el sabem per Tomeu Canals de Son Bernadàs Nou.
Obra Nova, s' (39,7322º N - 2,7937º E)
Buc d'habitacions que hi ha a l'est de la Taverneta i vora els estables dels ases i someres.
Recollit pels donats Natxo i Myriam
Olivaret, s' (39,7355º N - 2,8032º
E)
Cases de possessió i terres, vora el torrent de Solleric, entre el puig d'Alaró i el de s'Alcadena. Abandonada bona part del s. XX, actualment és un hotel.
Apareix citat al MGM, NTM, DB, GEM.
Orengar, s' (39,7331º N - 2,7936º E)
Bartomeu Guasp i Gelabert, a la seva obra de poesia, el defineix de la següent manera: Els alaroners tenim per S'Orengar l'espadat que, a l'esquena de l'Oratori, se contempla des del caire de la penya cap avall. També indica que el nom es deu a l'abundància d'orenga en aquest indret. Aquests darrers anys, Joan V. Lillo ha retrobat l'orenga un poc més avall, prop del torrent de Solleric. Apareix citat als CiP
Penyal Agut,
es (39,7326º N - 2,7876º
E)
Bloc de roca, el més gran de la contrada, situat vora la torrentera que baixa des Pouet, entre aquest i l'hort des Verger. El capcurucull és accessible per la seva vessant sud que de fet està recoberta de bosc. Topònim recollit oralment a partir del testimoni d'Antònia des Verger.
Penyal des Corbs, es (39,7419º N - 2,7916º E - 659 m)
Ressalt al nord de la mola del castell poc visible des de dalt, però molt present des de la zona de Solleric. Apareix citat al MGM i CiP. Al MGM el topònim apareix en singular. El topònim que apareix a la GEM seria d'un altre penyal prop del puig de Sant Miquel.
Pouet, es (39,7350º N – 2,7868º E - 707 m)
Coll entre el puig d’Alaró i el puig de Can Llenderina. Presenta una mica de conreu. Gaspar Valero apunta (Camins i Paisatges) que Gabriel Sastre l’anomena el pouet d'en Planissa (Alaró. Aspectes històrics, costums i tradicions)
Apareix citat als CiP
Presó des Moros, sa (39,7279º N - 2,7957º E)
Torre i paraments a l'extrem meridional de la mola del castell, que defensa aquest indret, sobre el cingle d'en Cladera i vora la cova de Sant Antoni. Coneguda també com a sa torre de sa Cova (citat així a la GEM i al DB). Per una descripció fotogràfica detallada, podeu mirar la secció de construccions defensives. Per a un plànol a escala, la secció de documents.
Apareix citat al MGM, GEM, CiP.
Puig d'Alaró, es (39,7325º N – 2,7941º E - 822 m)
Muntanya de 822 m d'altitud sobre la que s'hi troba el castell d'Alaró i l'ermita de la Mare de Déu del Refugi.
Apareix citat al MGM, NTM, DB, GEM i CiP
Son Bernadàs Nou (39,7375ºN - 2,7759º E)
Cases de possessió i terres al nord del coll d'Orient. Fan partió amb les cases de Son Bernadàs Vell.
Apareix citat al MGM, NTM, GEM i CiP
Son Curt (39,7178º N - 2,7954º E)
Cases de possessió i terres al principi del camí d'Alaró al castell. Primera gran possessió de la contrada.
Apareix citat al MGM, NTM, GEM, DB, CiP.
Son Penyaflor de Dalt (39,7205º N - 2,7952)
Cases de possessió i terres al principi del camí d'Alaró al castell, 300 m al nord de Son Curt. Actualment s'hi explota un agroturisme.
Apareix citat al MGM, NTM, GEM, DB, CiP
Taverneta, sa (39,7324º N - 2,7936º E)
Dependències a l'est de l'ermita que serviren de taverna durant la reforma de l'hostatgeria.
No apareix citada en cap de les fonts escrites.
Torrent de sa Mata, es
La fotografia està presa quinze metres més avall de l'entrada de Son Curt, al costat de la carretera que puja al castell.
Apareix citat al NTM.
Torrent Pregon, es
Torrent que neix a Son Bernadàs Nou, al coll d'Orient, i que pren cap a Solleric, on canvia de direcció i de nom per passar a ser el torrent de Solleric. Segons l'amo en Tomeu de Son Bernadàs, una mica abans del seu pas per les cases de Sa Font Figuera, hi havia el salt del Negre, per on hi passaven els contrabandistes. Apareix citat al MGM i GEM.
Verger, Es (39,7292º N – 2,7879º E)
Terres i cases de possessió, de parets emblanquinades, visible gairebé des de tot el pla de Mallorca, a mitjan pujada del castell des d’Alaró, on acaba el tram de camí asfaltat i a on actualment s’hi ubica un restaurant.
Apareix citat al MGM, NTM, GEM, DB, CiP.
Blanquet, es (39,7260º N - 2,7914º E)
Indret a la pujada pel camí vell, on hi ha alguns pi vers.
Citat per Joan Ros i per Jaume Renynés de Can Pua.
Bosquet, es (39,73º N - 2,79º E)
Bosc que el camí vell recorr des del portell que separa l'oliverar de l'alzinar fins a l'avant-murada.
Citat per Jaume Reynés i la seva dona Mònica.
Can Moix ()
Propietat rústica situada vora Son Cladera, al sud.
Apareix citat al MGM, GEM.
Cas Donat (39,7325º N - 2,7933º E)
Part de l’Hostatgeria on hi vivia el donat. Sembla que a principis de segle XX ocupàvem la part superior de la capella.
Apareix al MGM, DB, CiP.
Comellar des Verger, es ()
Apareix citat al DB.
Cova de Son Curt, sa ()
Apareix citat a la GEM.
Cova Negra, sa
Apareix citat al MGM.
Font de Son Curt, sa ()
Apareix citat al DB.
Hort des Verger, s'
Conjunt de marjades vora la font des Verger, al costat de les cases, dins el comellar. Citat per Antònia des Verger.
Punta des Voltor, sa ()
Topònim recollit per l'arxiduc i citat per Carlos Garrido a l'article de l'Almudaina (17-08-2008). A partir del plànol de l'Arxiduc, se'ns fa difícil identificar aquesta punta rocallosa.
Hostatgeria, s' (39,7324º N - 2,7933º E)
Son Puça
Apareix citat al MGM, GEM i CiP
Sort, La
Apareix citat al MGM i CiP
Torrent de Solleric, es
Apareix citat al MGM i GEM.