Camí d'Orient
Dificultat: baixa Durada sense aturades: 1 hora
Aquest camí és el més curt dels clàssics per pujar al castell gràcies al fet que partim des del coll d'Orient i el desnivell és mínim. És un camí perfectament marcat i que durant el 2016 ha estat sotmès a un procés de millora important en la seva part alta per part de l'Escola de Margers del Consell de Mallorca. No presenta cap dificultat.
Tal i com hem dit, l'itinerari comença al Coll d'Orient de la carretera Alaró-Orient (km 11,815), just damunt les cases de Son Bernadàs Nou. La petita mola del Penyal des Corbs (rera el rètol del GR) ens marcarà la direcció tota la primera part del camí. Per començar, haurem de salvar la barrera d'un portell d'obra pel botador de ferro de l'esquerra. Uns avisos ens fan saber que no es poden dur cans pel fet que en tota la primera part de l'itinerari hi pasturen xots.
Just en haver botat la tanca trobarem una font de mina: és la Font de Son Tries. Per damunt ens aguaiten els penya-segats del cim del Puig de Can Llenderina, veïnat a ponent del Castell d'Alaró. El camí va per la dreta de la font i la travessa per damunt, quan gira a l'esquerra (cap a llevant), i ja no deixarà aquesta direcció fins que entrem en el bosc. Progressivament anirem passant el Rost, el Coster dels Ugons i el Coster de ses Porrasses. Aquests tres topònims ens els va dir l'amo En Tomeu de Son Bernadàs i els dos darrers fan referència a les plantes que hi sovintegen.
Tota la primera part del camí, la que transita aquest oliverar, va planejant. A l'esquerra tenim unes magnífiques vistes del conjunt de L'Ofre, aquest inconfusible con tapat de bosc fins al cim, na Franquesa, més discreta, i la Serra de sa Rateta, que a l'altre costat esguarda l'embassament de Cúber. Al cap de cinc minuts d'haver començat l'excursió, travessarem aquesta reixa feta de biguetes de formigó i el camí s'anirà transformant en tirany.
Ara el camí fa una petita pujada, s'estreny un poc més i deixa a l'esquerra, entremaliat i espinós un cirerer de pastor. Aquest arbre, cosí germà de l'atzarolera, és molt emprat com a peu de cirerers i tant els seus fruits com les seves flors són recol·lectades per les seves propietats medicinals. A la primavera, esclata en blanc tapat de flor talment un nigul caigut. No fa deu minuts que caminam i el petit canvi de perspectiva ens permet veure el punxegut puig d'Amós ben tapat de bosc, l'arrodonit puig dels Tossals Verds i, just darrere, l'ona del Massanella. A la part més baixa d'un fals coll de superposicions visuals, el pic de n'Alí.
Durant els cinc minuts següents, el camí anirà pujant marjades, molt gradualment, encara per dins oliverar, i anirà a cercar el bosc del comellar que separa el Castell d'Alaró del puig de Can Llenderina.
Quan la vegetació es fa més espessa, especialment de pins i càrritx, arribam al portell que un temps separava els camps de conreu del bosc, la zona humanitzada de la natural. Encara no fa ben bé vint minuts que caminam.
Just passat el portell, el camí travessa un rotlo de sitja, s'acosta a la paret que separa el coster de la torrentera que baixa del coll, i serpenteja amb una bona pujada per dins el bosc. El canvi d'ambient és evident. Som dins un alzinar.
Després de 10 minuts d'haver entrat en el bosc, tornen sovintejar les clarianes i el camí transita entre pins un petit llom com si volgués pujar més cap a Can Llenderina que cap al castell. En un d'aquests revolts alts, vora un penyalar, abans de tornar entrar de ple dins l'alzinar, podem guaitar per darrera vegada la vall d'Orient i veure per primera vegada el Puig Major. L'altura assolida fa que el llom de la Serra de sa Rateta ja no el tapi. Davant, com sempre, el puig d'Amós i darrere a la dreta, la llepada de la Coma des Ases, al Puig de sa Font.
Tornam entrar dins l'espessor de l'alzniar. El camí descriu un ample revolt i travessa una antiga paret.
En cinc minuts de camí nou, arribarem al Pouet. En aquest coll hi va haver els anys 60 un restaurant regentat per la gent des Verger. Si prenem la pista que el travessa com si anàssim a davallar pel vessant sud, veuríem al cap de menys de 100 m, a l'esquerra, encara l'antic escusat.
Ens enfilam ja cap al Castell per una escalonada de pedra picada de molt bona factura, en dos o tres minuts, fins a s'Estret. Aquí, els barrobins obriren, fa temps, una encletxa artificial per poder passar salvant la paret natural que recorre aquesta part de la muntanya de nord a sud.
El camí comença ara una suau baixada, en un minut passa per un rotlo de sitja i, al cap d'un altre minut, ens permet albirar ja el cim del penya-segat sobre el qual es troba l'hostatgeria i l'ermita de la Mare de Déu del Refugi.
En cinc minuts, ara baix ara puj, serem al trencall de camins on conflueix el nostre, el que ve d'Alaró i el que davalla del castell. Hem de recordar molt bé aquest punt, tot i que hi ha un pal amb les direccions indicades, perquè no seríem els primers que, en baixar distrets, li estrenyen cap a Alaró (si és que la nostra intenció és tornar a Orient).
El camí ja deixa lloc a cap dubte. Fa una giragonsa a la dreta i, abans de fer la segona cap a l'esquerra, aferrat ja al penya-segat principal, deixa visible les restes de l'antic traçat.
