En aquesta secció trobareu imatges antigues que hem pogut recuperar de diverses fonts i, sempre que ens ha estat possible, la seva reproducció actual. Aquesta feina ens pot donar una idea de quin és l'impacte del pas del temps a l'entorn del castell en un interval que abraça ja més de 100 anys. La idea és presa de la feina que fa molts d'anys va fent Jaume Gual Carbonell (www.jaumegual.com) sobre botigues de Ciutat, la Seu, obra pictòrica... i que va recuperant a través de llibres i exposicions.

11 d'octubre de 2015. Demà farà cent anys que va morir l'arxiduc al palau bohemi de Brandýs. Serveixi aquesta secció, de moment la més antiga en imatges, per retre homenatge i proclamar la més sincera admiració a un personatge que va deixar a Mallorca una estela inesborrable d'amor per la terra. La reproducció de les imatges és obra de Jaume Gual Carbonell (www.jaumegual.com) i han estat obtingudes directament d'un original del Die Balearen per gentilesa de la Biblioteca Bartolomé March Servera. L'edició és de 1884.

Die Gebirge von Alaró (Les muntanyes d'Alaró). Aquest magnífic gravat del Die Balearen mostra les muntanyes del Castell i d'Alcadena en primer terme. Per poder localitzar el lloc des d'on fou fet el gravat, ens ha servit de guia el Penyal Decantat d'Alcadena apuntant el cim del Puig Major de Massanella. Segurament el bosc que es veu en el gravat, és l'alzinar de Son Fortesa. La foto està presa des del camí de Bànyols, sobre el pont del Torrent de Solleric. A jutjar per l'ombra del castell en la cova de Sant Antoni i el cingle d'en Cladera, el gravat es degué prendre l'horabaixa, mentre que la fotografia és feta pel matí.

Die Cueva de Sn Antonio (la cova de Sant Antoni). És aquest l'únic dibuix a color que l'arxiduc dedica al castell. En ell s'hi reconeixen molt bé gran quantitat de detalls. En primer terme el braç de la cavitat (més fosc) de la part esquerra i els clivells de la boca. De la part dreta, també localitzam el crull i l'alzina que s'hi fa, abans jove, ara centenària. Al penya-segat de davant, s'hi intueix al dibuix la línia de balmes i la que és un poc més profunda, ara tapada per ullastres. Finalment, el paisatge de fons és realment interessant. En primer terme, cobert de bosc, trobam

A continuació trobareu algunes imatges extretes de la col·lecció de postals que l'associació Manyoch Regionalista edità a principis del s. XX. (L'Associació Manyoch Regionalista fou creada, entre d'altres, per Joan Rosselló de Son Fortesa, misser i escriptor alaroner a qui devem moltes referències del castell.) El llibre "Un castell de records" editat per l'Associació de Voluntaris del Castell i l'Associació cultural Al rum (el trobareu a l'apartat de referències), parla de dues tongades de postals. Una, d'almanco 16 imatges, que estaria editada vers l'any 1905, i una altra de 12 imatges que hauria estat publicada en ocasió del III Centenari de Ntra Sra del Refugi, l'any 1922, amb motiu de la commemoració de la construcció de l'oratori per iniciativa del rector Joan Coll.

Les imatges han pogut ser escanejades a partir de postals originals cedides per Biel Simonet Pons Rotxet. Una d'elles, de la primera tongada, enviada amb matasegells de dia 21 de novembre de 1909.

Postal 14. Segons les dades d'Un castell de records, hi hauria 110 anys entre les dues imatges (la segona és feta el 6 de març de 2015). No pareixen significatius els canvis de vegetació. El parament a l'esquerra de la torre de l'Homenatge, tampoc presenta diferències apreciables. Per contra, el parament dret de la torre sí que presenta un esvoranc que fou reparat i que de fet apareix amb un color més clar a la fotografia actual. El perfil superior de la torre és pràcticament idèntic. El mur d'entrada de l'avantmurada, presenta una petita línia superior de pedres petites que no hi és a la fotografia actual. Es pot intuir a l'interior dret del portal el que seria la porta de fusta, que sí apareix en una imatge de l'arxiu Salvany. Finalment, el camí de pujada es troba desprovist del petit mur de protecció que existeix a l'actualitat. 

Postal 6. Aquesta imatge de la col·lecció Manyoch fou presa des del puig de Cas Metge (265 m), estrep nord del puig de Son Penyaflor (de Baix). La reproducció fou feta el 8 d'abril de 2015.

El primer que crida l'atenció és la postil·la del títol "En el fons, el Puig Major". En realitat, la imatge té un enquadrament interessant perquè justament el puig del Castell tapa per complet el puig Major de Son Torrella, i el puig d'Alcadena tapa -gairebé- el puig Major de Massanella, del qual només es pot apreciar el seu llom per damunt el penyal Decantat. Enmig de les dues moles, en primer terme i cobert de bosc, el puig de Sant Miquel (661 m), i darrere, el puig de sa Torre (1058 m) a l'esquerra i el puig des Tossals Verds (1118) a la dreta.

Pel que fa a les faldes del castell (i d'Alcadena) torna destacar la diferència de cobertura vegetal, tant per la feina dels carboners com, actualment, per l'abandonament de gran part de les marjades d'oliverar.

El poble s'ha estès considerablement i són reconeixedores les següents possessions: Son Penyaflor de Dalt (1), Son Curt (2), Son Fortesa (3) i Son Berga (4). Son Cladera (5) es veu bé a la imatge antiga, però queda tapada per la vegetació a l'actual.

El sementer en primer terme, a l'esquerra de la carretera que duu a Alaró, quadriculat d'ametllers (segurament) a la imatge antiga, ha estat substituït a l'actual per una quadrícula de pins. 

Postal 1 (III Centenari). La postal parla de la Torre Major en comptes de d'Homenatge. Diu que està guarnida amb barbacana. Segurament aquest terme fa referència a l'avantmurada. El matacà sobre el portal d'accés sembla intacte. Així mateix totes les peces de la finestra semblen les originals i les pedres no quartejades es poden reconèixer bé. Respecte del portal rodó sembla que han estat substituïdes i referides exteriorment les tres dovelles centrals. Les peces inferiors de la rebranca dreta que estaven en mal estat i apedaçades també han estat renovades amb cantons de marès. Falten actualment algunes pedres superiors del mur adossat inferior dret que deixen descalçada la base del cantó de la torre. Els graons han estat refets i es conserva el petit peu de murada del parament esquerre. Es veu així mateix, la punta d'ametla de l'arc ogival del portal de l'altre costat.

A continuació trobareu algunes fotografies que Josep Salvany i Blanch (1866-1929) feu l'any 1915, per tant ara fa exactament 100 anys. La reproducció dels originals ha estat possible gràcies a la gentilesa de la Biblioteca de Catalunya (Barcelona) a partir dels materials publicats en el repositori cooperatiu de la Memòria Digital de Catalunya. Podeu consultar el seu web. 

Imatge 1: Nova vista des del castell d'Alaró a Palma de Mallorca (títol original). La imatge està presa 250 m més amunt de les cases de Son Penyaflor, poc abans del primer revolt que travessa el torrent. El lloc pràcticament no és reconeixedor perquè està envaït de vegetació. Tot i que no es pot fer la mateixa fotografia perquè només es veuria vegetació pròxima, així mateix, hem pogut comparar algunes parts significatives de la imatge original.

En aquest detall es pot veure com la Presó dels Moros ha perdut una certa altura, sobre tot el segon cos. També s'aprecia l'increment de massa forestal.

En el cas d'aquests altres quatre detalls, es poden observar alguns aspectes ben significatius. El cos de l'olivera, així com el seu brancam, ha canviat ben poc en cent anys. Així mateix, la gran roca arrodonida vora la paret que encasta el torrent es reconeix bé, tot i que no hem pogut localitzar la petita més en primer pla (la fotografia no està feta des del mateix angle que l'original). Pel que fa al gran bloc de pedra xapat, sembla que la meteorització ha estat significativa i ha desfet alguns bocins. Curiosament, la majoria de pedres del marge en primer terme es poden reconèixer bé, cosa que vol dir que en cent anys ha romàs intacte.

Imatge 2: Entrada al castell d'Alaró a Palma de Mallorca (títol original). La portalada de l'avant-murada és sens dubte un dels indrets més fotografiats del castell. Una sèrie de detalls interessant apareixen en comparar les dues imatges. El més evident és la porta de fusta amb portelló d'entrada. Només es veu una fulla. Cap als anys 60, Jaume Reynés ens comentà que hi havia una espècie de barrera. Actualment no hi ha res. Però segurament el més sorprenent, és el fet que a la imatge de 1915 no hi ha la petita construcció de la dreta del portal on s'hi ubica actualment la potada del rei En Jaume! També es pot veure com l'acabat del llenç de la murada sobre el portal ha perdut les pedres més petites que marcaven una línia molt regular. Així mateix, es pot apreciar la mateixa osca en el cantó superior del Constipador. El parament que sosté l'aljub es troba ara tapat de vegetació.

A la imatge de Salvany l'arc de mig punt de la finestra sembla intacte, mentre que actualment una de les dovelles centrals ha passat una mica. Així i tot ja es veu el petit buit sobre aquest arc i l'osca a la dovella adjacent.

Imatge 3: Petit portal a l'interior del castell d'Alaró a Palma de Mallorca (títol original).  Segurament és la fotografia del conjunt de sis que mostra més pocs canvis, a part de la vegetació, amb una alzina jove gairebé davant el portal. S'observa en primer terme l'aprofitament del bosc amb els feixos de prim fets. Es pot reconèixer la dovella clara de la dreta de l'arc ogival, així com també la finestra ballestera de l'esquerra. Certament, el perfil superior esquerre no és exactament igual.

Peguem ara una ullada al fons observable dels dos costats de la torre. 

Una aproximació al costat esquerre del Constipador, ens mostra una mica més de detall del coll llunyà entre la serra d'Alfàbia a la dreta i el massís del Teix a l'esquerra. En primer terme, el puig de Can Llenderina.

Una aproximació al costat dret del Constipador ens mostra les restes dels merlets, tot i que degut a la vegetació es fa difícil identificar-los un per un. En tot cas, no sembla que s'hagin fet malbé especialment durant aquest darrer segle.

Imatge 4:Ermita del refugi del castell d'Alaró a Palma de Mallorca (títol original). La primera diferència, gairebé obligada, fa referència al vell lledoner que va matar un llamp l'any 1935. La veritat és que el que hi ha en el seu lloc, pareix que ha fet hora per llegua i, tot i que la soca encara no és igual de grossa, s'hi va fent a prop. Veim també el canvi en la part superior de la pastera. L'espai entre el porxo i el fotògraf és ocupat a l'actualitat per un til·ler que se prova amb el lledoner. En el conjunt arquitectònic no s'hi aprecien diferències rellevants. El terra també es trobava empedrat però amb les juntes envaÏdes per la vegetació. Finalment, destacar la que podria ser darrera estació del Via Crucis que en la foto Salvany es troba a l'esquerra del portal mentre que, a l'actualitat, hi ha les quatre darreres agrupades a la dreta.

Imatge 5: Interior de la capella del castell d'Alaró a Palma de Mallorca (títol original). La fotografia de 1915 mostra tres làmpares penjades del sòtil, la central de llàntia (actualment desapareguda) i les laterals salomons isabelins de vidre (conservats a la parròquia). El retaule, té les imatges de Cabrit i Bassa fruit de la restauració de 1722 sobre les originals del retaule (de 1622) mentre que a l'actualitat, s'han separat i posat a les rebranques de l'arc (reforma de 2010) per poder contemplar també les originals. El sagrari daurat de 1771 és al seu lloc (tot i que en la postal núm. 4 de la col·lecció del III centenari -1922- havia estat retirat). Es veuen també a la imatge quatre gerros sobre l'altar que podrien ser de porcellana oriental amb motius florals, possiblement artificials, i dos més petits emmarcant el quadre de Sant Josep. Algun dels grossos es troba actualment a la parròquia. La Marededéu no tenia el vidre protector que té ara. Aquest havia de ser col·locat arran dels desperfectes que li causaren uns desconeguts el 9 de novembre de 1981 (tot i que no es va arribar a col·locar fins a finals del 2009) (Veure any 1981 a http://www.hisn-alarum.com/història-1/s-xx-i-xxi/). En aquella ocasió fou robada la corona que era l'original de 1622. Pogué ser recuperada feta un manyoc, es restaurà i en l'actualitat es guarda a la parròquia.  Finalment, remarcar la valuosa creu de Terra Santa que hi ha recolzada sota l'altar, sostreta a principis d'aquest mateix segle i actualment desapareguda. (Agraïm a Andreu Mateu la lectura de les fotos en clau històrica)

Imatge 6: Vista panoràmica des del castell d'Alaró a Palma de Mallorca (títol original). La imatge està presa exactament des del punt més alt del cim de la mola del castell. En primer terme, apareix la punta del pla dels aljubs; se reconeix bé el detall de les roques. Abaix, es veu el camí vell d'Orient que passava per sa Font Figuera i Solleric, sense que s'arribin a veure les cases de s'Olivaret i, més endavant, els espadats de migjorn d'Alcadena. Altre vegada, es pot observar l'augment de vegetació d'aquests darrers cent anys. Els dos pobles que es poden reconèixer a la foto de Salvany són Lloseta en primer terme, en forma de L, i Inca, un poc més enfora, just rere el penyal Gros de Biniamar (477 m). Es veu perfectament el gran creixement urbà, especialment de la capital del Raiguer. Davant Lloseta, a la dreta de la imatge moderna, es pot veure un braç de terra clara: es tracta de la pedrera de Can Negret, un greu atemptat paisatgístic. El darrer relleu que s'endevina a la foto centenària és el puig de Santa Magdalena.