L'avantmurada és un conjunt de paraments defensius que tanquen el cingle d'accés al castell. El camí se troba aquí amb un mur robust, de portal rodó, flanquejat per tres espitlleres o finestres ballesteres. Per dintre, una escalonada condueix a la torre de l'homenatge anomenada Constipador. Aquesta era la primera barrera que trobaven els atacants i, quan podia haver estat retuda, encara no havien accedit al castell. Vora la porta (que fa cent anys encara existia, de fusta (arxiu Salvany 1915)), a l'exterior a la dreta, hi ha la marca rodona sobre la pedra que dóna lloc a la llegenda de la potada del rei en Jaume.

El castell d'Alaró és una fortaficació gairebé inexpugnable per la pròpia estructura del rocam. Presenta només, dos o tres punts febles: el cingle den Cladera, sota la presó dels moros (accessible només amb cordes i escalada), el cingle d'accés, on hi localitzam l'avant-murada i la torre de l'Homenatge, i l'esperó de mestral, on s'hi bastí, per tant, una primera línia defensiva.

En el cas d'aquest esperó, es tracta d'una punta rocallosa de gairebé 60 m de llargària. Al llarg de la seva cara nord hi ha construïdes diverses parets o marges que només tenen la funció d'anivellar el terreny, ja que aquesta cara es defensa tota sola per la caiguda vertical de les seves penyes. Just a la punta hi trobam el punt més dèbil en la defensa d'aquest recinte, ja que permet l'accés des de baix amb una senzilla però molt exposada grimpada.

La línia de ponent presenta també alguns punts febles i és per això que al seu llarg hi trobam les restes de dos paraments amb merlets i espitlleres. Un primer mur sinuós de 12 m parteix del cantó de la darrera torre del recinte del castell i presenta cinc merlets. Més endavant, prop de la punta, hi trobam un segon mur de gairebé 5 m, amb una mica de cantonada, dues espitlleres i tres merlets.

La superfície transitable d'aquest esperó és molt estreta, de tres o quatre metres d'amplada en la major part del seu recorregut. Si aquest bastió queia, llavors s'organitzava la defensa en el següent recinte amurallat, defensat per un torre plena, una paret i la porta d'accés.

És, juntament amb la presó dels moros, l'avantmurada i la torre de l'Homenatge, el recinte defensiu de més entitat. Consta d'un gran parament que augmenta la defensa natural de la roca, una torre amb espitlleres i finestres, i les restes d'una cantonada o bestorre amb merlets (on s'hi aprecien clarament restes de finestres ballesteres). Es troba sobre la paret de ponent, a continuació de l'aljub del Constipador, i defensa des de dalt el darrer tram lliure del camí d'accés. (El nom de segona torre li hem posat nosaltres per identificar-lo).

Vistes frontal i lateral de la segona torre del castell. Es pot observar el mal estat del portal i el forat tapat del parament lateral.

Vistes exterior, interior i lateral del portal d'accés. És curiós que tot i l'estretor del portal, havia de ser de dues fulles perquè es veuen les peces de pedra que duen les escasses per al batedors de les portes, tant a dalt com abaix. A la vista lateral, es veu el forat per passar la tafarra.

Vista de les dues finestres, una ballestera, i de les mènsules que sostenien el pis superior, fetes de pedra molt treballada. Al parament de l'esquerra que allotja l'espitllera (llevant) s'aprecia un gran forat que ha estat tapiat amb obra nova.

La presó des moros, altrament dita torre de sa Cova, és un bastió defensiu però sobretot de vigilància sobre el cingle d'en Cladera, que corona el penya-segat de ponent pel seu extrem meridional. Deim de vigilància perquè realment l'accés des d'abaix és molt complicat i requereix una tirada llarga d'escalada. Consta d'una torre principal, segurament de tres nivells en origen, i alguns paraments i recintes annexos. Es troba ben a la vora de la cova de Sant Antoni, d'on segurament es devien proveir d'aigua. És interessant destacar que el parament principal es troba orientat a la Meca, tot i que podria ser una casualitat donada per l'orientació del propi penyal on es troba. Per un plànol a escala, podeu mirar la secció de documents.