L'origen d'aquesta capella no pot ser anterior -segons l'arxiduc- a 1622. Segons ell, aquest any es va produir una gran sequera i es varen fer misses al camp per suplicar la pluja. En ser escoltades les súpliques, ben aviat es va començar a construir aquest oratori on s'hi exposà la imatge de la Mare de Déu i les costelles dels martiritzats Cabrit i Bassa. Aquesta construcció hauria estat impulsada per l'ecònom d'Alaró Joan Coll a principis l'any indicat.

La capella presenta un ampli atri o porxo d'entrada, de doble aiguavés, amb un arc frontal escarser i coronat per un rellotge de sol. Les rebranques són fetes de carreus de pedra viva mentre que l'arc és referit i, per la seva llum, hauria de ser dovellat. Les dimensions d'aquesta estància són de 12,55 m d'amplada per 7,65 m de fons.

El trespol presenta el típic empedrat de còdols emmarcat en quadrats -de punta- de pedra viva. La coberta se sosté mitjançant 5 jàsseres. Les dues laterals serien de pi, fetes de dues peces i estan estalonades per dos pilars octogonals desbastats en pedra viva amb base i capitell. Les dues interiors, noves, de fusta laminada, estan recolzades en dos estalons senzills de fusta d'iroco fruit de la darrera reforma. La jàssera central és en realitat una biga de ferro folrrada amb dues galteres de fusta. No es troba estalonada i està reforçada amb un tirant inferior longitudinal de ferro per evitar el seu blegament, del qual penja el fanal.

El porxo només presenta paret al frontal de l'arc, mentre que manté els laterals oberts, només marcats per bancs de pedra que quasi tanquen el recinte i deixen pas entre ells i el pilar de pedra. La coberta, restaurada diverses vegades i ara fa ben poc, presenta la tradicional encanyissada, coberta de guix i teula.

S'accedeix a la capella per un portal de peces motllurades de marès amb llinda i porta de dues fulles, de fusta de sapí, amb portelló obert a cada una. Aquesta portalada presenta incisa la data de 1764. La capella és de planta rectangular de 3,50 m d'amplada per 4,45 m de llargària. L'altar es troba en un petit absis trapezoidal elevat sobre dos graons de marbre avellenat. El trespol es troba quartejat de punta amb mòduls de 16 rajoles de fang de 13 cm de costat i separacions de pedra de 15 cm d'amplada. Pel que es veu al costats, sota els bancs laterals de fusta de nord, potser antigament el trespol també presentava rajoles policromades de mocadoret blau.

Els dos murs laterals presenten, a manera de sòcol, uns plafons ceràmics simètrics que combinen la rajola de mocadoret blava amb una rajola d'estrella. Curiosament, cada plafó conté també 8 rajoles de mocadoret verdes.

Tant els dos portals laterals, com les parets i la volta, un doble mòdul de volta per aresta, presenten gran profusió de relleus i motllures de guix. 

L'altar és de factura barroca, fet també de marbre avellanat que, segons Gaspar Valero, seria de les pedreres de Solleric. Combina a la base pedra negra i té al frontal l'escut marià en marbre blanc. El sobre és de fusta amb espai per a l'ara (la pedra consagrada damunt la qual el sacerdot estén els corporals per celebrar la missa).

Respecte del retaule, a l'entrada de la capella hi ha un plafó que n'identifica els elements i en data la factura. Es tracta d'un retaule de fusta senzill, que conté la imatge de la Mare de Déu del Refugi al carrer central sobre una peana giratòria de manera que es pot exposar cap a la capella o cap al passadís del darrere. El retaule primigeni s'hauria fet el 1622 hi hauria estat reformat dos pic, l'any 1722 i l'any 1772. El cos del retaule està emmarcat entre tres llenços pintats a l'oli que representen, d'esquerra a dreta, la nativitat de Jesús, la coronació de la Verge Maria per la Santíssima Trinitat, i la presentació de Jesús al Temple, tots de la reforma de 1772.

Els carrers laterals del retaule (policromies sobre fusta) representen les imatges de Cabrit i Bassa, tradicionalment venerats com a sants i serien del retaule original de 1622 (descoberts amb la reforma de 2010, ja que eren tapats per altres representacions que ara són a les rebranques que emmarquen l'altar. El carrer central és presidit per la titular de l'Oratori, la Mare de Déu del Refugi, amb el bon Jesús davant seu sobre el que seria la muntanya del castell.

Amb la darrera reforma, la sala gran del 1r pis de l'Hostatgeria s'ha dedicat íntegrament a allotjar diversos mòduls que ajuden el visitant a conèixer millor el medi natural i la història del Castell d'Alaró. Els textos han estat realitzats per Maria Magdalena Colom Bibiloni, Llorenç Guasp Giner, Carina Llufriu Esteva, Carme Martorell i Gelabert, Andreu Mateu Sastre, Josep Verd Crespí i Maria Xamena Mayol. Les il·lustracions han anat a càrrec de Llorenç Bover Pol, Melsion Coll Amengual, Miquel Jaume Ribes i Joan Lillo Aguirre. Les fotografies són de Lola Gómez Gervilla i Isidre Mateu i Sabater. L'assessorament lingüístic l'ha realitzat Francisca Martínez Marcús i el disseny Francesc Campins Pereyra. Organitzat per la Fundació Castell d'Alaró i patrocinat per la Fundació La Caixa.

Un gran plafó està dedicat a la flora i la fauna del castell, amb fotografies de diversos animals i plantes que hi podem trobar, així com un immens dibuix que dóna idea dels diversos hàbitats que hi trobam (marjades de conreu, boscos, penya-segats, cim...)

Tres mòduls verticals amb volum ens donen idea de la geologia, la història i l'aprofitament de recursos del puig d'Alaró.

No hi podia faltar, com és natural, la il·lustració de les rondalles populars entorn del castell. El castell ha estat, sens dubte, un dels llocs més inspiradors de tot Mallorca per a l'imaginari popular.